El dia 16 d’octubre de 2017 foren empresonats Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, presidents d’Òmnium Cultural i de l’ANC, respectivament; el 3 d’octubre decretaren també presó incondicional sense fiança per a vuit persones, conselleres del govern català, acusades de rebel·lió, sedició i malversació i recloses en presons madrilenyes. Pocs dies abans havien sortit cap a l’exili altres membres del govern català (el president Carles Puigdemont, Clara Ponsatí, Meritxell Serret, Toni Comín i Lluís Puig) per evitar ser empresonades i jutjades per una justícia que no els mereixia cap confiança. Davant aquesta situació, des de la segona quinzena de novembre de 2017 un grup de persones grans i d’altres que tenen l’estona lliure es reuneixen cada dimarts a partir de les 12 del migdia a la plaça de l’Ajuntament del nostre poble. L’origen d’aquesta concentració rau en un text que va escriure una dona de Mataró i que va passar a la seva filla resident a Mollet. El text deia:
Sóc una àvia de 86 anys. Mai no m’havia interessat gaire la política, però davant de tot el que està passant a casa nostra m’he convençut que n’he de prendre part, per això miro tota la informació i els debats que puc. Els últims esdeveniments m’han colpit molt. Jo era una persona com moltes, orgullosa de la meva terra i de la meva parla i estic, més que trista, indignada de com estan avui les coses. Un dia vaig dir a les meves filles: sabeu què? Penso que els avis i àvies tenim molt temps i podríem fer com las abuelas de la Plaza de Mayo de l’Argentina, trobar-nos un dia a la setmana davant l’Ajuntament per manifestar-nos i compartir el que sentim.
Hi ha coses que no puc entendre perquè són injustes. Sento una gran tristesa i indignació quan penso en els meus néts –en tinc 5- i el meu besnét de 2 anys, i no veig clar quin futur els deixarem. Vull per a ells el millor, que puguin viure en un país on la democràcia i la llibertat siguin els seus ideals.
I no sento rancúnia cap a Espanya, al contrari, però sí per als seus governants.
Margarida Canadell
Així fou com, a primers de novembre, s’iniciaren aquestes concentracions davant dels Ajuntaments de Mollet i de Reus. Al mateix temps, el text sortia publicat, el dia 10 de novembre, a la premsa molletana i es decidia expandir l’acció a altres municipis; un d’ells fou el nostre de Santa Perpètua.
Ràpidament, persones grans es van organitzar i establiren concentrar-se cada dimarts puntualment a les 12 del migdia a la plaça del nostre Ajuntament. No han fallat mai. Les persones assistents han canviat els mocadors blancs al cap de las abuelas de la Plaza de Mayo de Buenos Aires per mocadors grocs lligats al coll, samarretes grogues, llaços grocs, etc. Fan una rotllana a l’entorn d’un gran llaç també groc estès al terra, que han teixit moltes dones. Algú llegeix un poema o un text relacionat amb el tema, es crida “llibertat presos polítics, llibertat preses polítiques” durant una estona, es fan 5 minuts de silenci agafant-se de les mans i s’acaba l’acte amb un llarg aplaudiment. Així de senzill és aquest acte reivindicatiu en què unes 100 persones més o menys, depèn dels dies, deixen palès el seu clam de llibertat per a les persones empresonades i per a les exiliades. Els pares de Jordi Cuixart formen part cada dimarts de la rotllana i tot sovint expliquen les novetats sobre el seu fill després de les seves visites a la presó de Soto del Real (Madrid).
Aquestes persones, preses o exiliades polítiques, no han comès altre crim que el de reclamar la llibertat per poder exercir el dret a decidir el nostre futur. A unes les han mantingut recloses a més de 600 quilòmetres de Catalunya i altres han hagut de fugir per evitar la presó malgrat encara no han estat jutjades. Mentre escrivim aquestes línies, les van traslladant a presons catalanes: a la de Lledoners (municipi de Sant Joan de Vilatorrada, Barcelona) i a la de Puig de les Basses (municipi de Figueres, Girona). Estaran més a prop de les famílies, però no seran a les seves cases. El trasllat no és un tracte de favor sinó una obligació: és complir la llei. Ara, Lledoner i Puig de les Basses s’han convertit en espais de denúncia internacional. Aquest empresonament injustificat és un fet insòlit si es compara amb com han viscut i com viuen lliurement les persones imputades per corrupció (siguin de la política, de l’empresariat o de la Casa Reial) o els integrants de “la Manada” recentment condemnats per la violació grupal d’una jove a Pamplona.
Des del CREM fem nostre el clam de totes aquestes persones concentrades cada dimarts davant l’Ajuntament de Santa Perpètua reclamant la llibertat de les que estan empresonades o exiliades.
Us volem a casa! Llibertat!!
Núria Rius Vernet
Cercle de Recerques i Estudis Mogoda (CREM)
Secció Història