En aquesta succinta cronologia no es tenen en compte les diferents lleis, decrets i disposicions que, a partir de 1976, amb l’arribada de la democràcia, es promulgaren per compensar les víctimes republicanes de la guerra civil i el franquisme i que es refereixen sobretot a pensions. Tampoc es tenen en compte les diverses resolucions i declaracions institucionals commemoratives o d’homentage a rellevants personalitats històriques (F. Macià, LL. Companys, A. Nin, el cardenal Vidal i Barraquer, A. Rovira i Virgili, etc.) ni les nombroses peticions de revisió jurídica dels consells de guerra franquistes.
De fet, les polítiques memorialistes en les cinc primeres legislatures del Parlament de Catalunta (1980-1999) tinguren poca rellevància. Fou a partir de la sizena (1999-2003) que començaren a tenir cada vegada més protagonisme, essent la vuitena (2006-2010), amb l’arribada del Tripartit al Govern de la Generalitat, en què es promulgaren les lleis més importants. Malauradament, en aquests darrers anys (2010-2015, 9ª i 10ª legislatures) es constata de nou un cert estancament, sinó un retrocés en aquestes polítiques.
1998
• Devolució del patrimoni d’organitzacions polítiques o sindicals, confiscat durant la Guerra Civil (Llei de l’Estat Llei 43/1998, 15 de desembre)
2001
• Creació de l’ens públic Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre (Comebe). El seu objectiu és recuperar i posar en valor el patrimoni i la memòria de la batalla de l’Ebre, a través dels seus centres d’interpretació.
http://www.batallaebre.org
2002
• El Congrés dels Diputats, coincidint amb el vint-i-cinquè aniversari de la seva restitució el 1977, condemna tímidament el franquisme, amb el vot a favor del PP.
2005
• Restitució a la Generalitat de Catalunya dels documents confiscats, anomenats “papers de Salamanca” (Llei de l’Estat 21/2005, de 17 de novembre), durant la Guerra Civil i custodiats a l’Arxiu General de la Guerra Civil Espanyola. A part de la restitució a la Generalitat, aquesta llei desenvoluparia un procediment de restitució (Decret 183/2008, de 9 de setembre) a les persones naturals i jurídiques privades. Des del 2002, la societat civil, principalment la Comissió per la Dignitat, reivindicà insistentment el retorn dels papers.
2006
• El Parlament europeu condemna, amb l’excepció del PPE, el cop d’estat del 1936 i la dictadura franquista, amb motiu dels 70 anys de l’inici de la guerra civil.
• El Congrés declara el 2006 Any de la memòria històrica.
• Aprovació de l’Estatut d’autonomia de Catalunya. L’article 54 es refereix a la memòria històrica: “La Generalitat i els altres poders públics han de vetllar pel coneixement i el manteniment de la memòria històrica de Catalunya com a patrimoni col·lectiu que testimonia la resistència i la lluita pels drets i les llibertats democràtiques”.
2007
• Llei del Memorial Democràtic, pionera a tot l’estat, desenvolupa l’article 54 de l’Estatut d’autonomia. Aquesta llei reconeix totes les víctimes de la guerra civil i no només les del bàndol nacional. Fa referència explícita a les víctimes de la violència política a la rereguarda republicana i a les persones que van patir persecució per les seves opcions religioses (http://memoria.gencat.cat/ca/organismes/memorial-democratic).
• Llei de Memòria Històrica. A part del nou Estatut de Catalunya, aquesta llei ha estat de les més vilipendiades pel PP. Per això, és una llei poruga, de mínims, amb moltes mancances ja que no anul·la les causes sumaríssimes, no prohibeix “tota” la simbologia franquista, no assumeix la despesa de les fosses comunes ni sanciona l´apologia del franquisme… El pitjor que es pot dir d’aquesta llei és que no s’aplica. Ho ha deixat molt clar Mariano Rajoy, amb un to carregat de cinisme i menyspreu cap a les víctimes del franquisme, cada vegada que presentava els pressupostos: “cero euros para la Memoria histórica”.
2008
• El Museu Memorial de l’Exili (MUME) es va inaugurar el desembre de 2007 i Va obrir les seves portes el 16 de febrer de 2008. Es el primer equipament museístic dedicat a la preservació de la memòria de l’exili republicà i del seu llegat.
2009
• L’Anomenada “LLei de Fosses” (LLEI 10/2009, del 30 de juny, sobre la localització i la identificació de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, i la dignificació de les fosses comunes). Aquesta llei reconeix el dret dels familiars a obtenir informació sobre els seus parents desapareguts i a recuperar-ne les restes.
2010
• Creació de la Xarxa d’espais de memòria democràtica de Catalunya per explicar, recuperar, senyalitzar i museïtzar indrets i vestigis, materials i immaterials, malmesos i oblidats.
2013
• Llei de Memòria Històrica de Navarra (Llei Foral de la Comunitat de Navarra en reconeixement de les víctimes de la repressió militar del cop d’estat de 1936). Com UPN la va aprovar a contracor, en regateja l’acompliment de la seva aplicació.
2015
• Projecte de Llei de Memòria Democràtica d’Andalusia. Sobre el paper la més valenta. No vol caure en els mateixos errors de la Llei de Memòria Històrica estatal. Principals novetats: les exhumacions es declaren d’utilitat pública i, per tant, a càrrec de la Junta. Estableix terminis i sancions per la retirada, sense cap excepció, de la símbologia franquista. Faculta al Gabinet Jurídic de la Junta a personar-se en procediments oberts contra el franquisme i a denunciar davant la justícia els indicis de crims contra la humanitat. Per últim, inclou la Memòria Democràtica en el currículum de l’ESO, el Batxillerat i l’Educació Permament.
Rafael Martín Manzano
Coordinador de la Secció Memòria Històrica
Santa Perpètua de Mogoda, octubre de 2015