Santiga. Santa Maria l’Antiga. Primera fase de la rehabilitació (2007-2011)
El Cercle de Recerques i Estudis Mogoda (CREM), amb motiu de la finalització de les obres de la 1a. fase de rehabilitació del conjunt monumental de Santa Maria l’Antiga, va dedicar L’Ordit núm. 4 a donar a conèixer els aspectes més rellevants de la restauració de l’església de Santiga.
Aquell número de L’Ordit pretenia, doncs, fer un reconeixement a les entitats i persones que des de feia molt de temps havien somniat amb la restauració del que considerem, manifestàvem, “la joia patrimonial més valuosa”, del nostre municipi i per la qual cosa no havien estalviat esforços. Reconeixement que es feia extensible a les administracions que hi havien donat suport econòmic, sense el qual no haurien pas estat possibles les obres.
Poc més de cinc anys han transcorregut des que es pot admirar l’excel·lent restauració que ha permès noves troballes i que ha deixat al descobert parts magnífiques que no s’havien vist encara, com són els frescos de l’absis central. En la renovada església i el seu entorn s’hi realitzen un bon nombre d’actes religiosos i culturals. Als ja tradicionals com la missa de cada primer diumenge de mes, la celebració de la festa de Santa Prisca, l’Aplec de Santiga de l’Agrupació Sardanista, la Festa de l’Arbre i d’Homenatge als Poetes, el Concurs de Pintura Ràpida de Santiga, els Concerts de Tardor, s’hi han afegit la celebració del Dia del Medi Ambient que gaudeix d’una molt bona acollida –aquest any arribarà a la tercera edició– i les visites guiades de l’església –cada segon diumenge de mes– , realitzades pel CREM i que compten amb un nodrit públic, no solament del poble, sinó que molts venen d’altres comarques, interessats uns en la restauració i d’altres a descobrir un lloc que desconeixien.
Que la restauració de l’església de Santiga seria molt reeixida, prou que ho pensàvem. El que no podíem imaginar és que aquell número especial de L’Ordit tingués tanta acceptació fins al punt d’exhaurir-se. És per aquesta raó que vam decidir fer-ne una reedició, afegint a la miscel·lània nous articles relacionats amb la fauna d’aquell espai natural tan privilegiat, atès que el CREM s’ha envigorit amb noves seccions, entre les quals, des del 2013, la de Patrimoni Natural, que duu a terme una gran tasca pedagògica i divulgativa en tot allò que fa referència a la biodiversitat.
Així doncs, els canvis més importants d’aquesta nova edició els trobem a la micel·lània amb la incorporació d’articles de la secció de Patrimoni Natural. El primer, titulat La secció de Patrimoni Natural del CREM, ens presenta els objectius d’aquesta àrea de treball i la tasca que ha desenvolupat fins ara. En el segon, L’avifauna de Santiga, Torre-romeu i els seus entorns, l’ornitòleg i
responsable de la secció, Francesc Xavier Macià Valverde, aporta, en gran part, contingut no inclòs en el seu llibre Llista dels ocells de Santiga, Torre-romeu i els seus entorns (2014), primera publicació específica sobre els ocells de Santiga i publicat per l’Associació Amics de Santiga. En altres paraules, el que pretén l’autor és aportar una mirada diferent que aprofundeixi en alguns dels aspectes tractats en l’esmentat llibre. El tercer article, sota el títol La fauna herpetològica de Santiga, Torre-romeu i els seus entorns, de l’herpetòleg Daniel Fernández Guiberteau, enumera les diferents espècies d’amfibis i rèptils que s’han detectat en aquells indrets i per fer-ho s’ha basat en un compendi de dades pròpies, d’altres cedides per la Societat Catalana d’Herpetologia, i també ha comptat amb la recerca de dades en treballs publicats. A més a més, explica característiques de la biologia de cada espècie i els problemes de conservació als quals s’enfronta l’herpetofauna.
També hem cregut oportú incloure a la miscel·lània altres articles interessants relatius a Santiga. Els arqueòlegs Ivan Salvadó Jambrina i Jordi Chorén Tosar de l’empresa ABANS, Serveis Culturals, SL, ens descriuen a La necròpolis medieval de Santiga s.XI-XIII l’actuació arqueològica que van dur a terme el 2012 a la rasa que es va obrir, al llarg del carrer, des de la riera fins a la plaça de Santiga, per tal de poder instal·lar els col·lectors de la xarxa de sanejament. En aquella rasa es descobriren unes restes que, una gran part, es corresponien amb la necròpolis de l’església i també s’identificaren algunes estructures i sitges de diversos períodes ocupacionals. Per altra banda, Jaume Vinyals Rovira, president de l’Associació d’Amics de Santiga, sota el títol Què hi ha de nou al paratge de Santiga? A part de justificar la rehabilitació per la gran quantitat d’actes que s’hi celebren –més de cinquanta al cap de l’any– ens dona a entendre que les obres de la rehabilitació de la 2a. fase són força lluny de poder-se iniciar i també ens adverteix de les amenaces que planen sobre tot el conjunt si no s’intervé a temps.
Cal fer esment, per últim, que les activitats del CREM, referides a l’edició del 2011, eren principalment les d’aquell any i en l’edició actual hem cregut més adient fer una relació cronològica, acompanyada d’una molt breu descripció, del conjunt d’activitats dutes a terme durant aquests més de deu anys de la nostra entitat.
No cal dir que ens sentirem molt satisfets si L’Ordit núm. 4, Santiga. Santa Maria l’Antiga. Primera fase de la rehabilitació (2007-2011) i la seva reedició esdevenen eines fonamentals per conèixer no solament quin ha estat el procés de restauració de l’església, de descoberta de les pintures de l’absis i del timpà, sinó també la seva evolució històrica i arqueològica així com la fauna de l’entorn. Però el que més ens satisfaria seria publicar el segon volum, això voldria dir que la 2a. fase de la rehabititació ja estaria acabada –des d’aquí demanem que no es demori gaire–, donant un valor afegit a aquest espai natural únic i, per descomptat, a Santa Perpètua.
Cercle de Recerques i Estudis Mogoda (CREM)
Rafael Martín Manzano
Santa Perpètua de Mogoda, abril de 2017