A través de quatre noms —Perpètua de Cartago, Mel·lo de Canalies, Pere de
Rovira i Joan d’Enea—, aquesta conferència proposa un recorregut per la història medieval
de Santa Perpètua de Mogoda. El punt de partida és el culte a Perpètua, màrtir cristiana de
Cartago, que dona nom al municipi i permet plantejar hipòtesis sobre la cristianització dels
espais rurals abans de l’any mil. El testament de Mel·lo de Canalies, hisendada vinculada a
l’actual Torreferrussa, obre una finestra a la societat prefeudal del segle X, complexa i
articulada al voltant de propietats, vincles familiars i relacions polítiques.
A partir del segle XI, l’abundància documental permet conèixer millor l’organització social,
econòmica i territorial del municipi. Pere de Rovira, membre d’una família de cavallers
locals, exemplifica la incorporació de Santa Perpètua a les xarxes feudovassallàtiques del
comtat de Barcelona i la seva relació amb l’Orde del Temple. En aquest període es

consolida el paisatge de la parròquia, la sagrera i els masos, alhora que augmenta la pressió
senyorial sobre la pagesia. Finalment, Joan d’Enea, cartoixà del segle XV, representa el
domini de la Cartoixa de Montalegre, que marcà la vida local fins a l’entrada a l’època
moderna.